Comentarios en: La Rasta ens ha deixat

Por: MICHEL

MICHEL — Thu, 21 Jan 2010 21:08:03 +0000

Por: Ramon Tarragó

Ramon Tarragó — Wed, 30 Dec 2009 16:17:01 +0000

Hola, Rasta! Com va tot per aquest altre m´n on ets ara? Segur que ens estàs contemplant a tots amb la teva mirada tendra i carinyosa. T’escric aquestes línies perquè vull que sàpigues que aquella “família” que sovint anava a Pedre de vacances o els cap de setmana et recorda perquè vas formar part de la infantessa de l’Arnau i de la Laia. Si sapgues quans cops de sobte has sortit en les seves converses de setza i de divuit anys mentre recordaven el seu passat llunyà: quan els vas ensenyar a jugar als grunxadors d’Alp, a caçar “gamosinos”, a empaitar gallines -quins xiscles que feien-; quan els vas guiar a la Font Freda, quan els hi portaves pedres del riu aquell petit que travessavem per anar a la cova de Bor; quan el teu instint maternal et va fer estimar aquells cadells les freedes nits hivern… Moments que formen part de la seva vida i jo des d’aquí t’agraeixo tot el carinyo que els hi vas donar, que ens vs donar, perquè gràcies això van saber el que era estimar un animal que tenia una mirada tendra i carinyosa, que tenia un amo, en Juanjo, allà a la Rectoria de Pedra. Bé, Rasta et deixo, un altre dia ja t’escriuré algunes línies més, descansa i no deixis d’empaitar les gallines i de mirar com miraves.

Por: Jordi Gracia

Jordi Gracia — Tue, 03 Nov 2009 17:44:54 +0000

Vam conèixer a la Rasta un cap de setmana a Pedra, en una sortida dels componets de l’AMPA de l’escola dels meus fills ¿t’en recordes Juanjo?. Una gossa excepcional. Preciós el teu escrit. Una abraçada.

Por: eli

eli — Sun, 01 Nov 2009 16:28:15 +0000

yo no concenc a aquesta gossa pero pel que he llegit era la millor gossa del món quina pena quan s’arriba al fi de la vida.

Por: jotajota.info

jotajota.info — Tue, 13 Oct 2009 21:51:15 +0000

Ostres, gràcies a tots de debó! Ahir vaig estar a lloc on és enterrada. M’han guardat uns cabells “enrastats” d’ella i el seu abeurador de sempre. Ai! com la trobarem a faltar. Una abraçada a tots. Per cert, anouk, la Rasta va morir el dissabte 3 d’octubre. Pel que fa al tema que esmentes de les cases que es volíen fer a Pedra està tot aturat. Ens van acceptar totes les demandes al nou pla urbanístic i ara el poble només creixarà allà on ho pot fer respectant l’equilibri i l’impacte en el medi. Salut!

Por: Sergio

Sergio — Mon, 12 Oct 2009 19:52:22 +0000

Descansa en paz Rasta, allí donde estés!!!
Merecido homenaje, Juanjo.
Un beso para tod@s los que habéis compartido momentos con ella.

Por: Rasta, la gossa de Pedra « /home/anouk

Rasta, la gossa de Pedra « /home/anouk — Sun, 11 Oct 2009 19:49:47 +0000

[...] la gossa de Pedra Amb retard i per casualitats de la xarxa, m’assabento: la Rasta ens ha deixat. La Rasta era una gossa que vaig coneixer a la casa de colonies de Pedra, un petit poble gairebe [...]

Por: michel

michel — Fri, 09 Oct 2009 12:14:20 +0000

gracias juanjo por el homenaje en 4 palabras has descrito la vida real de rasta todavia la hecho de menos gracias a todos merci rasta

Por: anouk

anouk — Wed, 07 Oct 2009 14:18:07 +0000

Una pena…
(un nen de la pinya)

Por: jotajota.info

jotajota.info — Mon, 05 Oct 2009 19:29:40 +0000

Sin duda alguna un animal extraordinario. Gracias por recordarla con tanto cariño.